CANÇONS DE PAU

 AQUESTA SETMANA ANEM A ESCOLTAR UNES QUANTES CANÇONS DE PAU DE DIFERENTS ESTILS I AUTORS.

L'HIVERN, ANTONIO VIVALDI

L'HIVERN, DE ANTONIO VIVALDI

AÇÍ TENIM UN MUSICOGRAMA MOLT BONIC

LA FÚMIGA - "Mediterrània"

 

PERO A TU LADO - LOS SECRETOS

BON DIA - ELS PETS

 

MONSTER MASH

 

ROCK EN EL COLE - RAMONETS

 

 

 

 

LA TARDOR (LES QUATRE ESTACIONS) VIVALDI

 

"MADRE TIERRA" Chayanne

 

IN THE MOOD - GLENN MILLER

 

Let's Call The Whole Thing Off - ELLA FITZGERALD AND LOUIS ARMSTRONG

 

ARABESQUE

 

LA PRIMAVERA A. VIVALDI

ALERTA CONVIVÈNCIA

 AÇÍ TENIM LA CANÇÓ QUE ANEM A ESOLTAR AQUESTA SETMANA .

FORMA PART DEL PROJECTE "ALERTA CONVIVÈNCIA", PER A CONMEMORAR EL 

"DIA INTENACIONAL CONTRA L'ASSETJAMENT ESCOLAR".

IMAGINE - JOHN LENNON

The Mummer's Dance

Aquesta setmana escoltem:

TÍTOL: THE MUMMER'S DANCE

ÈPOCA: Segle XX

AUTORA: LOREENNA MCKENNITT

Loreena Mckennitt va nàixer en Morden, Manitoba el 17 de febrer de 1957, és una cantant i intèrpret de piano i arpa canadenca, amb ascendència escocesa i irlandesa.

En les seues cançons es mesclen la fantasia, els contes i les llegendes tradicionals amb les seues pròpies experiències i viatges perquè Loreena és una viatgera incansable que recorre el món a la recerca de l'aventura i la saviesa que aqueixos viatges puguen proporcionar-li.

En aquests viatges troba la inspiració per a les seues màgiques cançons, en les quals poden escoltar-se ritmes i instruments de tot el món i que ens porten a temps i llocs oblidats.

The Mummer's Danse és una cançó que al·ludeix a la momería, un culte pagà practicat en alguns pobles europeus que adoraven als arbres, a la manera que feien els *druidas. Aquest ritual, que era propi de la primavera, consistia en una processó d'una sèrie d'actors (anomenats momeros) disfressats amb màscares de palla, robes velles, adornades amb cintes i draps i proveïts de branques carregades de fulles, que cantaven a la fertilitat dels boscos.

Musicograma:

 

LLETRA:

When in the springtime of the year
When the trees are crowned with leaves
When the ash and oak, and the birch and yew
Are dressed in ribbons fair

When owls call the breathless moon
In the blue veil of the night
The shadows of the trees appear
Amidst the lantern light

We've been rambling all the night
And some time of this day
Now returning back again
We bring a garland gay

Who will go down to those shady groves
And summon the shadows there
And tie a ribbon on those sheltering arms
In the springtime of the year

The songs of birds seem to fill the wood
That when the fiddler plays
All their voices can be heard
Long past their woodland days

And so they linked their hands and danced
Round in circles and in rows
And so the journey of the night descends
When all the shades are gone

"A garland gay we bring you here
And at your door we stand
It is a sprout well budded out
The work of Our Lord's hand"

ROMANTICISME

El Romanticisme és un moviment cultural que sorgí en el segle XIX.

La música d'aquesta època es caracteritza per:

*La regulació de l'enseyament de la música en escoles de música i conservatoris gràcies a Mendelssohn.

*La música romàntica no s'escolta sols en ambients cortesans, també arriba al poble.

El músic és més individualista i compon expressant les seues vivències i emocions.

L'objectiu  de la música és emocionar el públic exaltant els sentiments.

Les melodies són apassionades i intenses, amb canvis freqüents de ritme i caràcter.

FORMES MUSICALS:

Encara que es segueixen component sonates, simfonies i concerts, apareixen formes lliures d'un sol moviment que expressen estats d'ànim i sentiments.

Les formes musicals es classifiquen en:

-Vocals; apareix el lied.
-Instrument solista: preludi, nocturn, estudi, balada, fantasia...
-Orquestra: apareix el poema simfònic. Consisteix en una descripció literària per mitjà de l'orquestra.
-Moviment: el ballet.

INSTRUMENTS:

El piano es perfecciona i assoleix la màxima esplendor.

Apareix el saxòfon.

COMPOSITORS:

Alguns són: Schubert, Schumann, Mendelssohn, Chopin, Brahms, Liszt, Berlioz, Rossini, Verdi, etc.


AUDICIONS:

Dansa Hongaresa núm 5 de J.Brahms:

Nocturnes de F.Chopin:

 
Simfonia Fantàstica H.Berlioz:

Guillermo Tell de G.Rossini:

Nabucco de G.Verdi:

 

El Fallero Musicograma

Açi teniu el musicograma de "El Fallero" del Mestre José Serrano.

 

 

José Serrano Simeón és un dels compositors valencians més famosos.

Va començar els seus estudis musicals amb el seu pare al seu poble natal, Sueca i continue en el Conservatori de València sent alumne del Mestre Giner.

Va viatjar a Madrid a la recerca de fortuna i va conéixer als germans Quintero que l'ajudarien en la composició de les seues primeres sarsueles. A poc a poc va anar llaurant-se un nom amb composicions com “Els Clavells”, “La Dolorosa” o “La Cançó de l'Oblit”, tots èxits de crítica i públic. En 1929 compon la cercavila “El Faller” com a encàrrec del Cercle de Belles arts de València.

La peça, de caràcter alegre i festiu és una de les peces més interpretades durant les festes de Falles de València per centenars de bandes de música que recorren els carrers durant aquests dies. Va ser el poeta Maximiliano Thous, amb qui ja va treballar José Serrano en l'Himne de València qui posaria lletra a la cercavila.

Despertant els nostres cors,

Valencia riu.

Per la senda de les, flors

ya ve l’estiu.

Creua el carrer la xicalla

replegant els trastos pa la falla;

i manté la tradició

d’esta cançó…

¿Hi ha una estoreta velleta

per a la falla de Sant Josep,

del tio Pep…?

I van juntant lo que els veins els van donant

per a buidar el porxe.

¿Hi ha una estoreta velleta

per a la falla de Sant Josep?,

I amb una estella del muntó

se du el compas de esta cançó.

En les cares de la gent

tot es content.

Xiqueta meua

que del carrer eres l’ama

per culpa teua

tinc el cor encés en flama.

No te separes

del caliu del meu voler,

reineta fallera,

que si me deixes

un ninot tindré que ser,

¿Hi ha una estoreta velleta

per a la falla de Sant Josep?,

 per a la falla del teu carrer.

EL CLASICISME: BEETHOVEN

Aquesta setmana escoltem:

TÍTOL: “Para Elisa”

AUTOR: Ludwig Van Beethoven

ÈPOCA: Segle XVIII-SXIX

Ludwig van Beethoven (Bonn, Alemanya,16 de desembre[1] de 1770 -Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle xix. 

El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio),concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l'Oda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea.

Per a Elisa o també dit Per a Teresa(*Therese) (*Für *Elise o *Für *Therese, en *aemán) és una bagatel·la per a piano sol, composta en la menor.