MÚSICA DE L'EDAT MITJANA

EDAT MITJANA

 L'edat mitjana és una època cultural que comprén del segle V al segle XV.

La música d'aquesta època es caracteritza pels punts següents:

1.- Apareix la grafia musical. Guido D'Arezzo, un monjo benedictí, va posar nom a les notes tal com les coneixem hui a partir d'uns versos dedicats a Sant Joan Baptista.

"Ut queant laxis

 Resonare fibris

Mira gestorum

Famuli tuorum

Solve polluti,

Labii reatum,

Sancte Ionannes.

A mesura que avancem en l'època apareix la polifonia i amb ella la necessitat de precisar la mesura de les notes. Apareix la notació quadrada.

2.- En aquesta època la música profana estava mal considerada perque s'associava amb la diversió. Era música monódica, una melodia amb acompanyament d'instruments i de caracter alegre.

Els trobadors i els joglars eren els que difonien aquest tipus de música:

*Els joglars eren músics nómades que narraven en les seues cançons les gestes i temes d'amor i diversió. Cantaven en la llengua popular.

*Els trobadors eren músics que cantaven per a l'aristocràcia. Igual que els joglars, cantaven en la lengua popular i les lletres de les seues cancçons parlaven de l'amor, de la guerra...

3.- La música cobra importància en l'àmbit religiós a través del cant gregorià. Eren cants monòdics en llatí. El ritme era lliure i no tenien acompanyament instrumental.

 

 Cant Gregorià dels monjos de Silos.

4.- Alguns instruments d'aquesta època són:

 *Corda: llaüt, arpa, saltiri i viola de mà.

*Vent: flauta i trompeta recta.

*Percussió: castanyoles, panderos i címbals.